En aquest deliri consumista d’informació que he entrat últimament, llegint tota la premsa per internet de qualsevol tipus i color i a qualsevol hora, ja havia descobert a el Periódico on-line a Najat El Hachmi, i m’havia impressionat per la quotidianitat de la seva columna. Així que quan vaig veure la seva novel·la en versió butxaca la vaig comprar. Impressionat m’he quedat, un català planer i proper que ja li agradaria a mols escriptors consagrats, una historia molt ben narrada, capítols curtets i ben estructurats i dels que enganxen, personatges molt aconseguits, així com un final dels que fa època, fan que ara entengui com va guanyar el premi Ramon Llull. Encara que la seva novel·la no fa cap favor per enterrar els clixés i prejudicis que tenim dels immigrants magrebins, tot s’ha de dir.
Aquest estiu m’ha donat fort per la lectura, a veure quan dura??
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada