Després de saber que Llúcia Ramis guanyava el premi Nadal i després de llegir el seu primer llibre fa un parell d’estius, vaig decidir un dia d’aquests comprar-me el llibre com a lectura lleugereta per aquest estiu.
El llibre es una mica caòtic i molt desendreçat, es per llegir-lo “del tirón”, aviso que no es un llibre per deixar-lo aparcat unes setmanes o inclús uns dies ja que l’historia no es molt definida i et van llençant pinzellades dels personatges sense definir-los del tot. Per la resta dir que l’autora ha neutralitzat molt el mallorquí del primer llibre (suposo que per raons comercials), que l’autora te una relació molt especial amb Barcelona i es nota com s’estima i com coneix a la ciutat, que em fa por com ens identifica a tota una generació i com amb les seves paraules aconsegueix definir moments, gustos i estandarditzar tota aquesta generació que van definir com generació Ikea, com coneix als catalanets modernillos-intelectualillos acabats de sortir del Born i que aconsegueix marcar estil. Per la resta dir que falta una mica de definició al llibre, que no em considero gens purità però encara que algunes escenes sexuals son molt apassionades, n’hi ha un parell que no entren ni amb calçador i que tinc els meus dubtes per recomanar la seva compra, ara bé ja em veig comprant el seu pròxim llibre je je je,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada