No us ha passat mai de deixar-vos portar i comprar un llibre per la portada?, doncs això es el que em va passar un dia d’aquests a algun aeroport i després et penedeixes. Encara que l’autor s’ha documentat molt bé i parla seriosament dels fotologs i de la vida en xarxa del jovent, aquest tipus de novel·les quotidianes tenen el problema de la data de caducitat i avui en dia el fotolog està ja passat de moda. Amb un bon punt de partida contraposant la joventut de la seva filla amb la del narrador quan era adolescent als 80, la cosa es desinfla posteriorment. Fer melancolia dels 80 no es adequat, encara estan molt propers. Pintar a un home de 40 i pocs anys tan desesperat es poc real. Reconec que no m’agrada gens la literatura melancòlica i que nomes algun tipus d’autors que escriuen amb aquest registre em convencen, entre ells Bernardo Atxaga. I encara que Figueres als 80 em pot recordar a Castellvell tranquil·lament, els 80 era una època irreverent de la que encara ens nodrim avui en dia, no es pot fer melancolia pastifosa d’aquesta dècada. En definitiva, abstenir-se a comprar el llibre si no teniu de 40 cap amunt i heu crescut en una “familia bien” catalaneta.
diumenge, 11 de juliol del 2010
Els jugadors del whist
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada